LAMENTABLEMENT …

Monsenyor D. Santiago Agrelo, Arquebisbe de Tànger.

“Lamentablement, la Unió Europea, obsessionada per la seguretat, ha optat per una política de fronteres filla de la por, de l’egoisme i de la injustícia.

Les conseqüències d’aquesta opció han estat i són nefastes per a la humanitat que pateix en els camins de l’emigració, i també per a les nacions que a aquesta humanitat li tanquen el pas cap a un futur millor.

Són nefastes per als emigrants: ho són per als que moren, empesos per les nostres lleis, per les nostres raons, per la nostra prepotència, a desaparèixer al desert o al mar, lluny de les nostres mirades, per evitar-nos la molèstia del remordiment o el risc de la compassió; ho són per als que passen anys sencers en el camí, abandonats a la seva sort, condemnats a pidolar un pa que podrien guanyar dignament amb el seu treball, assenyalats, humiliats, assetjats; ho són per als que arriben al desitjat destí: empresonats com a delinqüents, privats de drets fonamentals de tota persona humana, tractats com a coses de les que nosaltres, els privilegiats, podem disposar. En realitat, la perversió de la política europea de seguretat fa que centenars de milers de persones visquin en una absoluta inseguretat, les entrega en mans de màfies, que són filles naturals d’aquesta política, condemna a les dones a la prostitució, condemna als nens a una vulnerabilitat sobreafegida, condemna a tots a pagar un deute atroç en anys de vida, per mutilacions, pel malalties, per esgotament físic i psicològic.

Però també les nacions europees pateixen les conseqüències nefastes de la seva obsessió per la seguretat: mentre en els camins de l’emigració moren milers d’éssers humans, en els camins d’Europa agonitza poc a poc la humanitat, els interessos suplanten al cor a la solidaritat , i se sacrifica a l’altar del déu diners, no dic ja el mandat evangèlic de l’amor, sinó també els valors d’igualtat, llibertat i fraternitat que els governs haurien de protegir a la societat com l’instint protegeix en l’home la nineta xdels seus ulls ; mentre aquesta política de fronteres segures genera màfies en els camins dels emigrants, al cor de les societats europees s’incrementa la desconfiança, es reforça la por, s’institucionalitza i es generalitza la corrupció.

Lamentablement, molt lamentablement, els que ignorem o neguem un sol dels drets d’un pobre, ens estem privant d’aquest dret a nosaltres mateixos.

No vull, però, oblidar que sóc cristià i que, a la meva responsabilitat personal en la defensa dels drets amb què neix tot ésser humà, he d’afegir la que demana de l’evangeli cregut i viscut: allà vaig aprendre a veure en cada home a un fill de Déu; allà se m’ha donat llum per veure en cada home a un germà, en cada pobre el meu altre jo; allà he experimentat un amor que no calcula el que pot donar, sinó que es caracteritza pel do sense mesura, pel do total, fins al lliurament de la pròpia vida; allà he après que en els camins, mentre curem ferides de l’ànima i del cos, estem guarint les ferides del nostre Déu i Senyor.
Lamentablement, de vegades també els que som de l’evangeli oblidem de qui som i on hem d’estar. Feliç camí amb Crist emigrant. “стоимость написания сайтамунтян возрождение отзывыкак восстановить страницу в инстаграменоутбук asusxrayvazсауныполигон оообазальт для бани купить в москве

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>